antic.

Canigó

DÈDALUS [Àngel Ros (Porta i Bolaño)]

detectiu de veritat

Senyoreta Mara

Coberta i dibuixets capitulars per a ”Obras completas de Sally Mara” de Raymond Queneau a Blackie Books.

Moltes gràcies a l’equip de l’editorial i a Setanta per la companyia en el procés i per haver cuidat tant el disseny, la impressió i els acabats, unes gràcies especials a la Luci i finalment a Queneau per ser una senyoreta irlandesa tan esponerosa i trempada.

Enganxo aquí el text de la contraportada:

"Boris Vian se inventó el escritor Vernon Sullivan, al que hizo autor de Escupiré sobre vuestras tumbas, parodia del género negro que, entre otros éxitos, consiguió enfurecer, y de qué manera, a la censura.

Para no ser menos que Vian, su amigo Raymond Queneau –«ejemplo excepcional de escritor culto y sabio,» según Italo Calvino– se sacó de la manga el heterónimo Sally Mara: ingenua jovencita irlandesa capaz de escribir un divertidísimo remake de los folletines en boga en la época, o de relatar, en su Diario íntimo, sus vivencias de persona con los pies en el suelo, la cabeza en las nubes y el resto del cuerpo... digamos que el resto del cuerpo en permanente exploración sicalíptica. Hasta el punto de que, de su admirado «escritor culto y sabio» tuvo que decir Calvino: «Tengo la sensación de que hay obscenidades por todas partes (¿o soy yo, que estoy obsesionado?)».

Una auténtica joya literaria del humor y la imaginación. Que es urgente leer hoy, antes de que vuelva la censura."

(fotografia de l'editorial)

he ordenat alguns naturals a tumblr

les blancs manteaux

ja ha passat un any des de les últimes 24 heures de la BD, aquest cop m'ha sortit això, si voleu veure les normes d'enguany i la resta de participants veniu aquí.

petites coses d'aquests dies:

- Borges en una fotografia de Pepe Fernández el 1969 a L'Hôtel, París

- gatets per una animació

- ulls de Capità Haddock

dibuixets

decidiu

no acostumo a pronunciar-me sobre coses importants, però veure amigues i companys com l'Inés, la Laia i el Riki combinant tan bé la ràbia, les ganes de canviar les coses i el talent m'ha animat molt a intentar-ho, moltes gràcies a elles i ell!

i sobre el tema, està clar, no? crec que ningú té dret a decidir què han de fer els altres amb el seu cos.

siamesos

a la capital

senyors llegits

faisans i ornitòlegs pel meu amic Filip Martinović, seguint la seva descripció pel personatge d'un curt.

manetes

últimes escassetats capil·lars i anàlisi d'ambdues cares d'un full de paper -altrament coneguda com a "multiplicar"-.