c'est le vide

Aprofito que la setmana passada vaig parlar d'Havaneres per fer una rondeta Tropèl i penjo aquí les pàgines que vaig dibuixar pel Buit, que aviat farà un any que es va publicar.

El Buit és el primer projecte del col·lectiu Tropèl, un llibret on cada un dels que llavors n'érem membres vam explicar en vuit pàgines una història sobre el tema que li dóna títol.

Hi érem la Carla, la Laia, l'Olga, l'Ona i jo dibuixant les historietes, la Mirena va fer les guardes i el Jordi es va encarregar de tot el cuidadíssim disseny.

El grupet va començar fa literalment anys entre festasses i amor pels descosits, Tropèl ha evolucionat i ara en parlo en tercera persona, però molen molt i estic convençut que tot seran èxits i alegries, tot tan especial com sempre.

Lolita cubanita

Les tres donasses i el tros d'home de Tropèl van presentar fa unes setmanes Havaneres, un cançoner il·lustrat per la Lie, la Katja, l'Stefania, la Julie, l'Oscar, la Laura, el Miquelot, l'Ona, el David, el Riki, la Carla, el Chema, la Mirena, la Laia, l'Olga, l'Anselm i l'Arnal, i dissenyat pel Jordi, va ser una nit bonica.

En el meu cas interpreto La Bella Lola, un misteri fantàstic de cançó popular, amb el minicòmic que veieu aquí damunt i que es llegeix en l'ordre que indiquen les fletxes.

Tot seguit la lletra:

La Bella Lola
Después de un año de no ver tierra
porque la guerra me lo impidió
llegué al puerto donde se hallaba
la que adoraba mi corazón

¡Ay que placer! sentía yo,
cuando en la playa
sacó el pañuelo y me saludó.

Pero después se acercó a mi
me dio un abrazo y en aquel lazo
creí morir.

Cuando en la playa la bella Lola
su larga cola luciendo va,
los marineros se vuelven locos,
y hasta el piloto pierde el compás.

La cubanita lloraba triste
al verse sola y en alta mar
y el marinero la consolaba
no llores Lola no te has de ahogar.

Pobre Lolita, en fi, espero que estigeu bé persones imaginàries, fins aviat!